tota la meva cara
i arodona la persona,
el meu cos per la vora
Peruc golpella
les parets que empara,
la roba que vorella
i els forats als que xiula.
Cap ser hi ha
que la seva veueta
quedi tan silenciada
com aire de ventada.
Es senyor de casa
com de natura propia,
que surt per la finiestra
deixant a próp presencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada