Ermot
el fred
a
la vinya a la Tardo.
A
peu de soca
els
pàmpols aspres
descansen
en groc.
El
fosc hivern
bufa
escorat i silenciós
entre
les arades ravenisses
que
fan camí podant
les
velles i espigades revoltes.
Remunta
vida la calor
i
els pardals saltironegen cançons,
la
vinya plora d'alegria
mentre,
el borrims treuen cap
amb
la primavera, ja florida.
A
l'estiu la xafogor
endollada sobre la terra seca
fa
remugar l'oxidat carro
que
va ferm cap el mas
ple
dels últims gotims.
Avocant
la fèrtil anyada
sobre
els peus i les cames
dels
forçuts pagesos
que
escorren els raïms
sentint
en cada premsada
el
batec del seu cor.
