EL HOME QUE DIBUIXAVA ELS MARGES A LA MUNTANYA

M'havien dit

que feia temps

que un home

del meu poble

havia fet

acurades dreceres.

Que caminava 
parlant

amb les pedres,

 ordenant-les,
polint-les

per col·locar-les

en lloc etern.

Que les terres

s'havien obert

als seu peus

i els densos núvols

 li suraven

pensaments.

M'havien dit

que les plantes

resseguien el traç

de la vereda.

Dibuixant

entre els vorals

pinzellades

d'aquell paisatge

que havia fet ell.

EM VAIG DEIXAR OMPLIR EL CABÀS DE VEUS, D'AROMES I D'AHNELADES TEXTURES

Acaronava amb els ulls

aquell mercat de veus

de cridòries eixerides

i converses desenfrenades.

On la gitana escampava

les seves fruites i verdures

parant el seu tendal

d'intensos i profunds aromes.

Que amb la mirada

els anava tastant

mentre passejava

omplint el meu cabàs

amb les seves textures.

Al arribar a casa

guarnida de natura

en secret vaig esventar

les seves intenses olors

que havia anat mastegant.

Em vaig apropar de puntetes

sobre la teva esquena

i et vaig xiuxiuejar a l'oïda

per veure si endevinaves

la sorpresa que t'havia comprat.