Escorcollant
entre els vidres
de
l'obaga finestra
la
esclarissada rosada
anava
folrant les fulles.
La
nit s'havia descobert
tant
freda i opaca
que
inclús havia esmicolat
les
pedres de l'ample camí.
La
seva intensa fredor
havia
ventat dins el meu cos
com
crispetes cristal·lines
que
s'endurien en un llis batec.
Sobre
l'antiga teulada
a
l'esguard de la solana
penjava
un fanalet
que
de gelor tremolava.
Esperant
que a l'horitzó
tregues
cap el Sol
i
amb els primers rajos
de
pessigolles de llum
tornes
a emplenar la meva llar
de l'escalfor del seu llumet.
