Acaronen les teves
mans
la meva esguitada
pell
en la foscor negra de
la nit
Desig que d’un sol
pensament
enlluerna la meva
ment
i electritza tots els
meus sentits
Mans que assetgen
sensacions
a la tremolo del meu
cossos
desfigurant l’eterna
visió.
Desig d’agulles del
rellotge
que sen se aturar en
el temps
la seva esfera marca
l’hora.
Mans que grimpant per
la veu
que s’ajupen i diuen
adéu,
que criden un altre
desig
estar abraçats nus
tota la nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada