El vent se’m va
emportar
els meus vius colors
dels somnis d’aquella
nit.
Els tenia ben
arrecerats
al costat del meu
capçal
dins d’una caixa de
fusta.
Que a l’obrir-se la
finestra
els a anat
arrossegant
les urpes d’una ma
traïdora.
Ara el brunzit de la
foscor
de la perduda lluna
plena
m’ha arribat a
despertar.
I la seva veu
tremolosa
a cau d’ orella m’ha
dit
que al trencar el dia
tornaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada