dimecres, 30 de novembre del 2016

ELS LLOPS JA NO VIUEN ALS BOSCOS ¨LA IRA



  Tenir la sort de poder despullar el relat d'una escriptora ja consolidada, XI Premi 7lletres i ser el primer en poder d'ensumar-lo, tastar-lo i assaborir-lo dolçament em va semblar una atractiva i suggestiva idea.

  Després d'uns dies de desesperació va arribar a les meves mans. La tensió del moment em va fer obrir el sobre amb una certa poca delicadesa. Però això no va ser gaire important per que la delicadesa hi era dins del sobre.

  Davant meu va apareixia una historia titulada “Ira” una historia senzilla, com no podia ser menys, però d'una duresa infinita que podia sentir en la meva pell i que vaig llegir amb molta curra.
Sortida de la mateixa realitat, la Teresa, ens transporta a dos ambients ben diferenciats i amb un diferent tempo per posar-nos en escena en el relat.

  Primer en una piscina on una professora afectiva i compromesa s'interessa per un canvi molt peculiar i sobtat desinteres d'un alumne seu per la natació i que fins aquell moment havia sigut un alumne excel·lent.

  Per un altre lloc, la segona part de la historia, la d'un padrastre inflexible i cruel que va a turmentant al jove fins canviar-li la personalitat i el tercer element una mare que confia en la rigorosa educació del seu home.

  Tot ben ordenat literàriament i que subtilment va filant l'escriptora. Fins fer-lo encaixar definitivament per crear un ambient quasi hitchcockriano, mantenint aquesta atenció literària a dues bandes, professora i alumne i padrastre i fillastre, i que en tot moment l'escriptora aconsegueix amb molta facilitat.

  Davant meu doncs tinc un petit tastet d'una obra d'art que us convido a llegir i d'un magnific llibre de relats amb el qual podreu assaborir magnifiques histories....

  Per finalitzar  una ressenya més, potser com lector no passaria en alt que el seus personatges no tenen cap nom definit, Segur que en certa manera l'escriptora ens a intentat seduir amb aquesta idea o joc literari pensant que podíem ser qualsevol de nosaltres.

 Propera parada del Booktour el bloc de Rodolfo del Hoyo http://rodolfodelhoyo.blogspot.com





diumenge, 20 de novembre del 2016

QUAN ELS PETONS DE LLUM ARRIBEN A LA CARA FOSCA DE LA LLUNA



En les primeres albors
de la esguitada tarda
al darrera d'un tel
de grisa blancor
s'amagava la Lluna.

Devesa del firmament
que ens mostra
els seu entremaliat cos
a la furgó dels estels.

Pleniluni de tardor
que ens apropa
la seva mirada
un tan aliena.

Amb un isolat somriure
un tan pidolaire
que es deixa lliscar
per la cúpula del cel.

I que manyegat
dins els llençols
dels meus somnis
em deixo acaronar
per la tendre escalfor
del seus petons de llum.


dimecres, 2 de novembre del 2016

A LA VORA DE LA LLAR DE FOC








Com uns espectadors
de mirades etèries
sobre les allargades columnes
penjaven les carbasses.

Amb la seva mirada escorredissa
observaven com les flames dormien
sobre les somortes brases.

I com una olor s'estenia
per l'estreta estança
que com un extens borin
s'aplegava a la roba
mentre l'escombra pentinava
les últimes cendres,

La taula era parada
i plena d'antigues converses,
d'ampolles de vi ranci
i de joves rialles
que pujaven l'escala.

Amb la seva cridòria
un udol hi era al mig
d'aquell passadís de juguesques
que entre gemecs de silenci
feien les portes grinyolar.

A prop sobre la llar de foc
encara es podia ensumar
la tremolor del fred
i un tast ben feble
de calentes castanyes.