diumenge, 18 de juny del 2017

SOTA AQUELL LLENÇOL BLAU CEL QUE EREN ELS TEUS ULLS





Darrera les ninetes
dels teus blavosos ulls
vaig descobrir encuriosit
el teva dolça mirada.

Que com un rampell
de llum anava esculpint
el reflexa d'aquell paisatge.

En aquell capvespre
de mans entrecreuades
que el Sol es fonia
modelant en l'horitzó.

El record ataronjat
de l'última besada
que passejava sota
 aquell llençol
blavós d'estels.