dilluns, 11 de febrer de 2019

AQUELLA TARDA DE PASSEIG ON VAIG DESCOBRIR LES MIL LLUMETES QUE IL-LUMINAVEN LA COVA





Si pogués apropar-me
a aquell degoteig de llums
que penjant des de terra.
De petites llumetes 
que van murmurant
sense anar lluny a vora meu.

Em deixaria ruixar
de la seva fragància
i em folraria dels seus matisos
com si visques embolcallat
dins una esfera de buit.

Assentaria en la seva calma
 la quietud de la plegaria
i entendria com el silenci
pot densament cohabitar
en el més minuciós silenci.

Convertiria aquell miracle
inhalat d'aire humit
en un pleg intim i profund
de veu càlida i nua.

I ompliria d'harmonia
la dansa dels ciris
descubrint la seva lluor
de desitjos terrenals.

 Brollant en la memòria 
  un pensament destil-lat
que emplenaria de besllum
 esculpint sobre la pedra
una densa i obaga claror.