Si pogués apropar-me
a aquell degoteig de llums
que penjant des de terra.
De petites llumetes
que van murmurant
sense anar lluny a vora meu.
Em deixaria ruixar
de la seva fragància
i em folraria dels seus matisos
com si visques embolcallat
dins una esfera de buit.
Assentaria en la seva calma
la quietud de la plegaria
i entendria com el silenci
pot densament cohabitar
en el més minuciós silenci.
Convertiria aquell miracle
inhalat d'aire humit
en un pleg intim i profund
de veu càlida i nua.
I ompliria d'harmonia
la dansa dels ciris
descubrint la seva lluor
de desitjos terrenals.
Brollant en la memòria
un pensament destil-lat
que emplenaria de besllum
esculpint sobre la pedra
una densa i obaga claror.