El dia arriba a la
seva fi
quan la llum al
capvespre
s’enclota en la
foscor de la nit.
La lluna, astre
presoner del seu reflex
camina sobre les
cristal·lines aigües
emmirallada per un
somriure.
Busca amb una certa
feblesa
aquella intensa mirada
que es folra amb un
antifaç.
Mirant com surt
serpentejant
la rua, entre els
engalonats carrers
de la disbauxa
humana. 