M'agrada
embolcallar-me
entre
els relleus ocres
de
les denses muntanyes.
Respirar
els rostolls
recentment
esmollats
que
verdejant
de
silenci la tardo.
Deixar-me
sorprendre
de
la mudesa de les paraules
que
voltejant el cel blau.
Seure,
en aquell banc,
un
infinit instant,
per
amollar la fressa
d'aquelles
fustes centenàries
que
recargolant el temps.
I
sentir-me, sentir-me viu
amb
els meus pensaments,
com un ocell de mar
vorellant
aquell racó de llibertat
que
m'ofereix la natura.