divendres, 15 de setembre del 2017

EL MÀGIC REFLEXA DE LA LLUNA PLENA







Tafanejo aquesta escletxa
rasa de cel obert
on sura la Lluna plena.

Que en la distància
em va oferint
el fons d'aquest pèlag.

Guaito la seva mirada
un tant burleta
que tinc sota els meus peus.

I vigilant en l'ombrívola
i fosca nit d'una pluja
de perles d'argent.

Es reflecteix dins d'un jaç
d'aigua clara que esberlo
amb els meus dits.

Acaronant milers
d'estels de somnis
que fan aclucar els seus ulls.

Refilant en la llunyania
un captivador somriure
que mai podré a conquistar.