Tafanejo
aquesta escletxa
rasa
de cel obert
on
sura la Lluna plena.
Que
en la distància
em
va oferint
el
fons d'aquest pèlag.
Guaito
la seva mirada
un
tant burleta
que
tinc sota els meus peus.
I
vigilant en l'ombrívola
i
fosca nit d'una pluja
de
perles d'argent.
Es
reflecteix dins d'un jaç
d'aigua
clara que esberlo
amb
els meus dits.
Acaronant
milers
d'estels
de somnis
que
fan aclucar els seus ulls.
Refilant
en la llunyania
un
captivador somriure
que mai podré a conquistar.