PLUJA AL VENT

La brisada era freda

i al darrera dels vidres emboirats

les gotes i els núvols penjaven

L’aire ens arribava irònic

bressolant els nostres cossos

i filant els prims cabells.

Les imatges tremolaven,
circumdaven divergents
conduint entre camins confusos

A l’horitzó una llum vermella,

potser trencava l'alba

potser ens assenyalava casa nostra.

L'ANHEL

Anhelo la foscor

del cap vespre.

El reflexa de la lluna

tallant les aigües del mar.

Anhelo el silenci dispers

de les seves ones

quan la seva bromera

acarona els meus peus.

Anhelo passejar entre la sorra

camí tou, feixuc i farragós

que obre drecera

sobre la línia de l’horitzó.

Anhelo escoltar la brisa

i sospirar aquest anhel

sobre la melindrosa cúpula

de l’estelat cel.

Anhelo aquell llumet

que com cuca de llum

il·lumina un altre nit

el fanal, que assenyala,

on estàs tu.