Els homes guaitaven
l’horitzó
dins les seves
tancades pupiles,
Com les espurnes
salades
topaven contra el
seva mirada
Alhora navegava la
vella fusta
entre les aigües de
la mar blava
Record d’una vella vela
llatina
i d’un llaüt com nau
marinera
Les seves
bodegues
havia omplert de
mercaderies
Mentre ara les aigües
l’omplien d’una fina
bromera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada