Desperta la terra
adormida.
Del fosc i fred
hivern.
Desperten els ceps
amb brots de petites
fulles verdes.
Quan som les
ravenisses
amb els ulls ben
oberts
les que observen el
seu despertar.
Una llàgrima les regalima
pel tall d’ una redolta.
Que amb tota la seva
força
les agafa
desprevingudes
deixant la vinya
mullada.
Anunciant amb aquesta
plor,
que ni es de tristor,
ni molt menys d’
amargura.
Que arribat amb
alegria
la nostre,
benvinguda, primavera.