dimarts, 22 de desembre del 2015

EL PESSEBRE



Del remot Orient Mitja
ens arriba una tradició
que encara es fa ressò
i cada any per Nadal
ens disposen a decorar

Que un estel diví del cel
ens portarà als Reis Mags
pel bon camí a Belen

I en arribar d’aquelles llunyanes terres
que tan be els han sabut indicar
amb una sorpresa es trobaràn.

Que la Verge no pot bressolar
al seu estimat infantó
i la mula i el bou escalfar
per que tots són de fang.

En arribar la màgia dels Reis
no es farà esperar
i el seus tres petits cors
començaran a bategar.

Portant el miracle de la vida
en una pregaria  en forma de benedicció:
“Que Deu porti la Pau a la Terra
“Que Deu porti  la Pau al Mon.”



dilluns, 30 de novembre del 2015

LA VORA EL MAR



La mar d’aigua blava
era dòcil i tranquil·la
quan arribava la matinada

Buscava on caure tendra
abans que s’enfonsés mig perduda
entre la sorra encara adormida

El Sol vermell rogent gronxava
una feble i suau música
que anava d’anada i tornada

Tocant una ampolla missatgera
que de ple s’escorava
en el fons de la platja salada




dilluns, 16 de novembre del 2015

L'ESPELMA


Porto sobre les mans
la fràgil llum de l'espelma
encerclant els meus dits.

Ella m'escalfa
e il.lumina la nit
i la tristor de la meva anima.

Ressegueix un piadós camí,
un turbulent i prim camí,
el del seu ble.

Que es va consumint
como la seva efímera vida,
estovant el seu cos de cera


dimecres, 11 de novembre del 2015

LA TEMPESTA



La pluja sense treva a corregut
tota la densa i fosca nit
sobre un cel rugós i enfosquit

Els sons de les seves gotes
ressonenven entre els atapeïts forats
transformant els solitaris pèlags

Ara quan l’extensa tempesta
ha donat pas a una pau divina
i els llamps a la dolça mirada de la Lluna

La crescuda del gran riu
ens ha portat roca i pedra
i un malaltís e intens record.



dissabte, 7 de novembre del 2015

L'AMOR ISOLAT



Fa molt de temps
que les nostres mirades
es donen l’esquena

Que a les nits
un sincer silenci
ens cobreix el llit

Que les carícies
tiben en força
la corda de l’amargor

Que la llum dels estels
no  ens arribem mai
a profanar les nostres ninetes

Doncs parlem ho, tu i jo
i no ens deixen arrossegar
cap un camí invers del desamor.




dissabte, 31 d’octubre del 2015

LA CASTANYADA


Son de petites i fines
les branquetes del bosc,
les que omplen un lloc
dins la llar de foc

Les tímides flames conviuen
entre mig donant caliu
i acaronant amb la seva escalfor,
les encara crues castanyes

Les mirades, agulla prima,
dels joves encuriosits
vigilen el berenar suculent
d’aquella tarda de tardor

Atents en la seva vigia
ensumen a cremat torrat
i tastant la dolçor d’un licor
que atenua l’intensa  fredor
que omple sense fi, la seva llar.



diumenge, 25 d’octubre del 2015

L'ANDANA


La brisa que portaba el tren
s’emportava uns petits viatgers,
les fulles aplegades al terra.

Que fent anàrquics remolins
es deixaven endur
pel xiulet agut i persistent
del cap d’estació.

Alhora les maletes caminaven
per l’estreta andana
carregades de somnis e il·lusió.

I mentre sortien en filera
com formigues multicolors
cap a la seva destinació.

El rellotge de l’estació,
il·luminat a ple sol,
ens marcava com de llarg
podia ser un segon.


dilluns, 5 d’octubre del 2015

L'ÀGORA




La plaça esta plena de tendals
i els dependents  amb les seves veus
intenten cridar l’atenció
del caminar aletargat dels compradors.

Els uns es miren als altres
i amb una certa complicitat
els seus ulls estableixen un diàleg.

Tothom hi parla dos idiomes.
Per un cantó els que intenten escapolir-se
de la compra que remenen.
I per altre dels astuts venedors que observen
com col·locar àgils les seves mercaderies.


dijous, 1 d’octubre del 2015

L'AIGUAT




El cel s’anava enfosquint
i lentament s’anava tancant
la tan propera llum blavosa
que li encerclava per tot arreu.

Els trons i llampecs
ressonaven sota els peus
i fèiem tremolar la terra
despentinant la trivial pols

Encongit per una certa por.
La d’aquell moment tèrbol
que sense trobar un amagatall
m`oferia refugi aquella nina.

Ens miraven tot dos a una 
i sense obrir paraula,
i sense nomenar cap so,
em va sorprendre la seva quietud
i encara més la seva maduresa


dimarts, 15 de setembre del 2015

L'ANIVERSARI



Olora el bosc a vida
quan cau la tarda
sobre l’extensa vinya.

I els ocells s’amaguen
darrera dels fràgils
moviments de les branques
i el so dels seus cants.

Les fulles tenyides de verds
folren els tendres brots.
Ja han passat 50 tardors
que fan renéixer 50 primaveres



divendres, 28 d’agost del 2015

L'OSSET DE PELUIX



El mirava desprès de la becaina
sempre despert amb el seu somriure,
un fil penjat de galta a galta.

Els seus ulls enxiquits
com dues gotes de nacra
guspirejaven  a tothora
tan fos de dia, com a les nits

Em mirava fem gracietes
del sofà que encara penjava,
donant copets amb les seves potes
quan algun neguit rumiava

L’acaronava la seva pell de llana
i el bressolava entre les meves cabòries
i des de la més tendra infantesa
moltes vegades m’adonava
que inclòs, somiant li parlava


dimarts, 11 d’agost del 2015

L'HABITACIÓ TANCADA




L’habitació encara esta tancada
quan m’apropo en silenci cap ella,
paro l’orella sobre la vella porta
que el pas del temps a esquerdada.

Hi  descobreixo una efímera intimitat
que a través del forat del pany
un raig de llum mig estrany
fa tremolar un mon de soledat.

Ara, tot tancat, de dia i de nit
espera sola en lo prohibit
que algú porti la clau
i la pugui omplir de nou.


dilluns, 27 de juliol del 2015

L'INSTANT



Quan trepitjo la sorra
d’aquest trencall pedregós
no m’adono sota els peus
del moviment el·líptic del planeta.

Al mirar les agulles inerts
del meu rellotge de polsera
els ulls  semblen aturats
sota la fràgil cúpula de vidre.

I no ets d’indiferent la imatge reflexa
sobre l’aigua clara del riu
que la corrent s’emporta en onades
reflectint sobre si mateixa el que es viu.

El temps no va mes enllà d’un sospir
que com la brisa suau de la nit del mar
es deixa tranquil·lament acaronar
per passar lliscant a prop nostre i no retornar




dimarts, 7 de juliol del 2015

L'ANIMA




Encara som lliscant
les gotes d’aigua
per l'esprimatxada paret

I una densa  humitat
esborra la fonda imatge 
del nostre espillet

Miro darrera la porta
i no et veig. Sospiro
Miro darrera de l’armari
i tampoc et veig . T’imagino

No et veig en cap lloc.
i aleshores en aquests moments
es quan puc sentir un flaire.
El dels aromes de la teva anima.



dilluns, 8 de juny del 2015

PASSEIG



He vist aquest mati
envermellir el Sol
pel somriure sincer
de la Lluna plena

Al ocell cantar
sobre la barana blanca
el seu resplendor
mentre, retrobava el vol.

L`aire acaronar
els pàmpols verds
que amb el balanceig
gronxava la vinya.

I al camperol
esmolar la pedra,
dominar la terra.
En infinites passades
per treure gotes de suor
de la pell morena i reseca.

divendres, 29 de maig del 2015

PARAULES


Paraules en veu alta i alçada
de formes dispars i ordenades
de tan diferents procedències,
que retonen unides la retòrica
del nostre sentit humà.

Guardades dins d’una gàbia
metàl·lica finalment corcada.
On en cadascú dels seus nusos,
on en cadascú dels seus anells
ens recorda l’eco del nostre ressò.

Paraules que ressegueix la mà
en paper d’estrassa com si fos
un crit imaginari cap d’innocència
d’aquell petit bressol.

Paraules que omplen paraules
que totes juntes expressen
la nostre gran humanitat
 i que gràcies aquest corrent
de tinta blava transparent
m’arriben abraçar la meva ment.

divendres, 15 de maig del 2015

EL VIATGE II




S`escola l’aire
per un pam de terra
entre les fulles.

Quan un prim brunzit
córrer per les branques
que es mouen neguitoses.

Noto tant febles els peus
en aquestes alçades
que arriben a encongir-se
ben endins del mitjó.

La jove hostessa
em mira i em serveix
un suculent dinar.

La fam, a vegades,
es una amistat inesgotable
que m’omple la gola.



dilluns, 20 d’abril del 2015

EL VIATGE




Vol suspès de les ales
d’aquest animal alat
vorejant sobre la immensitat
de la mar escumosa i blava.

Mirant a traves dels seus ulls,
com cavall nomenat Pegasus  
les infinites línees de l’horitzó

Que amb la seva luminescència
m’emporten del vell continent
sobre les onades salvatges de l’oceà

Cap el nou sen se pretensions,
ni sen se ganes de conquistar
com els meus avantpassats.
Sinó d’aprendre i descobrir
les diferents formes de volar



dimecres, 1 d’abril del 2015

LA FARIGOLA




Ressonen a missa les campanes
quan elles sacsegen els palmons
escampant amb la seva força
la tan florida primavera.

La plaça s’omple d’un fangueig
d’amples trepitjades nòmades
empremtes entrecreuades
de falsa moral i fe

Toquen un altre vegada altives
amb el seu fràgil vaivé
que impulsades per una corda tivada
estenent un flaire a Pasqua en l’ambient.

Des de lluny ens arriba el seu so,
entre els camins i corriols
fins les més altes muntanyes
on en plena llibertat
floreix la isolada farigola. 


dilluns, 23 de març del 2015

AL TRENC D'ALBA


Al trenc de l’alba,
la natura encara es sabia
i amb la seva paleta de colors
omple la cúpula del cel
d’una extensa vermelló.

Al trenc de l’alba,
una suau pluja noctàmbula
dibuixa un camí ple de gotes
que es retira sense recel
deixant argentoses espurnes.

Al trenc de l’alba,
la lluna es polida i blanca
les muntanyes s’enfilen marrons
els ocells piulen cap una direcció
i el Sol es torna dolça mel.

Al trenc de l’alba,
les fulles dansaires dels arbres
penjant entre els núvols
unes branques de fi so musical
entrellaçades entre cotons de plom

Al trenc de l’alba,
les boires caminen per les valls
i la llum s’escola amagada.
L’aigua córrer en el seu cabal
drecera de riu, que ens ensenya
el rumb per arribar a la mar.  


dimarts, 17 de març del 2015

EL CAFÉ





M’embolcalla el seu aroma
el seu fum recte i presumit,
la seva sapidesa amarga
a tempera les meves mans.

El torno ara a abraçar
e inspiro el flaire dens
que em presenta mons
amb una essència pura
llunyans de la meva terra.

Lentament l'assaboreixo
amb la mirada i amb el gust
omplint tots els meus sentits
de tota la seva força i sensualitat.

Ara em queda una espurna a la fi
d’aquest líquid apreciat per mi,
el torno lentament a assaborir
amb els llavis humits
sense preocupar-me de res

perquè demà tornaré  






dimecres, 11 de març del 2015

A LA DERIVA




Els homes guaitaven l’horitzó
dins les seves tancades pupiles,

Com les espurnes salades
topaven contra el seva mirada

Alhora navegava la vella fusta
entre les aigües de la mar blava

Record d’una vella vela llatina
i d’un llaüt com nau marinera

Les seves bodegues
havia omplert de mercaderies

Mentre ara les aigües
l’omplien d’una fina bromera







dissabte, 7 de març del 2015

IMAGINARIA NIT




El vent se’m va emportar
els meus vius colors
dels somnis d’aquella nit.

Els tenia ben arrecerats
al costat del meu capçal
dins d’una caixa de fusta.

Que a l’obrir-se la finestra
els a anat arrossegant
les urpes d’una ma traïdora.

Ara el brunzit de la foscor
de la perduda lluna plena
m’ha arribat a despertar.

I la seva veu tremolosa
a cau d’ orella m’ha dit
que al trencar el dia tornaren.





dijous, 26 de febrer del 2015

DESIG



Acaronen les teves mans
la meva esguitada pell
en la foscor negra de la nit

Desig que d’un sol pensament
enlluerna la meva ment
i electritza tots els meus sentits

Mans que assetgen sensacions
a la tremolo del meu cossos
desfigurant l’eterna visió.

Desig d’agulles del rellotge
que sen se aturar en el temps
la seva esfera marca l’hora.

Mans que grimpant per la veu
que s’ajupen i diuen adéu,
que criden un altre desig
estar abraçats nus tota la  nit



dilluns, 16 de febrer del 2015

L'ÀNGEL DE L'AMOR



En soc l’àngel de l’amor
i he creuat amb el meu vol
centenars i milers de cors

En les nits de blanca neu
amago la meva mirada
darrera de les llums dels estels

La lluna sencera enlluerna
la drecera del meu camí
i la del meu propi batec.

Que sobtat per la teva presència
aconsegueix creuar les nostres mirades
que s’acaronen entre els llençols
de la nostre llar,
i es fonen en un sol batec.
El del cor de dos enamorats.



diumenge, 8 de febrer del 2015

EL SILENCI DEL VENT



Sento com acorona
tota la meva cara
i arodona la persona,
el meu cos per la vora

Peruc golpella
les parets que empara,
la roba que vorella
i els forats als que xiula.

Cap ser hi ha
que la seva veueta
quedi tan silenciada
com aire de ventada.

Es senyor de casa
com de natura propia,
que  surt per la finiestra
deixant a próp presencia.





dimarts, 27 de gener del 2015

LA PAPALLONA



Assegut davant el vol
esvorellat de la papallona,
que anava tenyint  
aquelles  ravenisses.

No arribava a recordar
el temps que feia,
que la nostre mirada
era tancada als ulls.

Que les nostres mans
no entrecreuaven els dits
i les nostres paraules
no trobaven hora

Que les nostres carícies
no sortien mai de nit
i els nostres llençols
no oloraven a primavera.

Tot era un somni irreal
que quedava suspès.
Mentre jo ensumava
el aleteig del seu vol





dilluns, 19 de gener del 2015

FRED ENTRE LES VINYES



Una immensa fredor
s’escampava per la vinya
quan el Sol començava
a en teranyina el dia
omplint la terra, ja gelada
d’una catifa de blancor.

-“Arribat la meva hora”-.
Deia molt orgullós
l’hivern majestuós.
Mentre, les seves mans
s’estenien pels seus dominis
des de el cel a sota arrel.

Jo, amagat en la meva escalfor
intentava que no em trobes
darrera d’aquelles verges
que al cep havien pres.

Respirava el meu alè,
la meva pell s’estirava encongida
i la suo m’invadia pertot arreu.
Potser, m’havia trobat l’amagatall.
No ho ser. Però, jo tremolava de fred


dissabte, 10 de gener del 2015

RIU AVALL




Quan la gota d’aigua
va sortir del broc
es va trobar sorpresa
davant d’un bruc

Aquell l’animava dret
que avall d’on havia sortit
es trobaria un brogit
amb un petit broquet

La gota darrera les senyals
va anar camí avall
resseguint les seves amistats
fins que va trobar una vall

Allà el riu es va eixamplar
i la gota va trobar llit
somiant en la llibertat
sense adonar-se’n del seu cabal



dilluns, 5 de gener del 2015

DIA DE REIS



Amb els ulls oberts
plens d’emocions
obrien els presents
els petits bressols.

Estripaven amb presses
el que tenien entre les mans
i escoraven els recons
per veure més regals

Vives eren les caixes,
els papers estripats
i els crits d`unes veus
que ressonaven esbojarrades.

Mentre, unes mirades
darrera dels portals,
els tenien ben controlats
no eren altres, que’ls Reigs Mags