L'eco
del temps
és
dissol lentament
amb
una dolça melancolia.
I
és desglossa sobre el talús
d'aquella
atenta mirada
que passeja per la platja.
Garbellant
amb el seus peus
les
ones espurnejades
d'aigües
salines.
Que
plenes d'escuma
esborren
les empremtes
que
suren sobre la sorra.
D'un
mar rebel
que
pausadament s'allunya
cap
un reflexa distant
de
somnis platejats.
