dissabte, 24 de març del 2018

EL PARDAL QUE EM PIULAVA UNA CÀLIDA CANÇÓ DE LLIBERTAT





Cada mati amb l'olor
del meu cafè
m'acompanyava
aquell petit ocellet.

Sobre la blanca barana
el pardal em mirava
i m'anava piulant
una càlida cançó.

Però avui el dia
a despertat gris,
plou, i el ocellet
no m'ha vingut
com sempre a piular.

Avui, una veu trencadissa
acompanya l'esmorzar.
Surt de la vella radio
parlant d'ocellets
que viuen engabiats.

Escolto la vella radio
i com la fina pluja
es fa persistent
mentre el meu cos
s'embolcalla de tristor.

I miro fora al balco
com sobre la blanca barana
les gotes llagrimejam
i un plor de llibertat
llisca pels seus barrots.








dilluns, 5 de març del 2018

AQUELL PUNT INDISCRET QUE FEIA D'UN UN POEMA INACABAT




Així, es com versa el poeta
el descans de la ploma
sobre la fulla escrita.

Assegut sobre la riba
ple d'una remor interior
que fa que un riu lliure
versi dins la seva
corrent transparent.

El que fa un instant
aquella veu resseca
anava esmunyint
en una peça d'argila
que voltejava
entre les mans humides.

Un poema inacabat
que en forma d'aigua
com un mirall
anava descrivint
el vol de la papallona.

Que ara, com un punt
distant de color,
el temps l'anava,
poc a poc, esvaint
entre la indiscreta
i florida primavera.