Cada
mati amb l'olor
del
meu cafè
m'acompanyava
aquell
petit ocellet.
Sobre la blanca barana
el
pardal em mirava
i
m'anava piulant
una
càlida cançó.
Però
avui el dia
a
despertat gris,
plou,
i el ocellet
no
m'ha vingut
com
sempre a piular.
Avui,
una veu trencadissa
acompanya
l'esmorzar.
Surt
de la vella radio
parlant
d'ocellets
que
viuen engabiats.
Escolto
la vella radio
i
com la fina pluja
es
fa persistent
mentre
el meu cos
s'embolcalla
de tristor.
I miro fora al balco
com sobre
la blanca barana
les gotes llagrimejam
i
un plor de llibertat
llisca
pels seus barrots.