LA CASTANYADA

Son de petites i fines

les branquetes del bosc,

les que omplen un lloc

dins la llar de foc

Les tímides flames conviuen

entre mig donant caliu

i acaronant amb la seva escalfor,

les encara crues castanyes

Les mirades, agulla prima,

dels joves encuriosits

vigilen el berenar suculent

d’aquella tarda de tardor

Atents en la seva vigia

ensumen a cremat torrat

i tastant la dolçor d’un licor

que atenua l’intensa  fredor

que omple sense fi, la seva llar.

L'ANDANA

La brisa que portaba el tren

s’emportava uns petits viatgers,

les fulles aplegades al terra.

Que fent anàrquics remolins

es deixaven endur

pel xiulet agut i persistent

del cap d’estació.

Alhora les maletes caminaven

per l’estreta andana

carregades de somnis e il·lusió.

I mentre sortien en filera

com formigues multicolors

cap a la seva destinació.

El rellotge de l’estació,

il·luminat a ple sol,

ens marcava com de llarg

podia ser un segon.

L'ÀGORA

La plaça esta plena de tendals

i els dependents  amb les seves veus

intenten cridar l’atenció

del caminar aletargat dels compradors.

Els uns es miren als altres

i amb una certa complicitat

els seus ulls estableixen un diàleg.

Tothom hi parla dos idiomes.

Per un cantó els que intenten escapolir-se

de la compra que remenen.

I per altre dels astuts venedors que observen

com col·locar àgils les seves mercaderies.

L'AIGUAT

El cel s’anava enfosquint

i lentament s’anava tancant

la tan propera llum blavosa

que li encerclava per tot arreu.

Els trons i llampecs

ressonaven sota els peus

i fèiem tremolar la terra

despentinant la trivial pols

Encongit per una certa por.

La d’aquell moment tèrbol

que sense trobar un amagatall

m`oferia refugi aquella nina.

Ens miraven tot dos a una 

i sense obrir paraula,

i sense nomenar cap so,

em va sorprendre la seva quietud

i encara més la seva maduresa