De
matinada, la bromera del mar
ressona
entre aquelles finestres
i
dispersen els meus pensaments.
A
la tarda, la sorra humida
deixa
al darrera el meu camí
ensopegant
amb una ampolla oblidada.
Desgorjo
el seu contingut.
Un prim paper de lletres oxidades
que
en el seu interior íntim
obre
escrit “T'ESTIMO”.
Penso
en el seu missatge
i
en de la persona que l'escrit,
i
com la casualitat a fet
que
arribi a les meves mans.
A
la nit, les aigües són planeres,
i
la llum de la clara Lluna
acarona
amb el seu reflexa
per
fi, una mar plena d'idees.
