En soc l’àngel de
l’amor
i he creuat amb el
meu vol
centenars i milers de
cors
En les nits de blanca
neu
amago la meva mirada
darrera de les llums
dels estels
La lluna sencera
enlluerna
la drecera del meu
camí
i la del meu propi
batec.
Que sobtat per la
teva presència
aconsegueix creuar
les nostres mirades
que s’acaronen entre
els llençols
de la nostre llar,
i es fonen en un sol
batec.
El del cor de dos
enamorats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada