Son de petites i fines
les branquetes del
bosc,
les que omplen un
lloc
dins la llar de foc
Les tímides
flames conviuen
entre mig donant
caliu
i acaronant amb la
seva escalfor,
les encara crues
castanyes
Les mirades, agulla
prima,
dels joves
encuriosits
vigilen el berenar
suculent
d’aquella tarda de
tardor
Atents en la
seva vigia
ensumen a cremat
torrat
i tastant la dolçor
d’un licor
que atenua l’intensa fredor
que omple sense fi, la
seva llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada