SABATES

Passegen les sabates

sobre les voreres,

les avingudes, els carrers

de les nostres viles.

Portant entre les soles

d’aquest digne calçat

un signe d’ identitat.

Un únic signe d’ identitat.

Un codi que dispersen

per tota arreu

amb un alè obert

com una brisa suau.

Van perdudes entre la gent

mentre les observo pacientment,

descansant del meu propi batec 

assegut en aquell banc.

Van cap amunt i cap avall

i mentre aquest traginar

em deixa, un moment, descansar

Me`n recordo de la meva pròpia.

La meva pròpia identitat

que amb les presses

m`oblidat d`ella

i  l`he deixat en el camí,

me l`he deixat enrere.