En la foscor de la nit
dues mirades es troben,
amagades en el silenci
d’un cel estelat.
Són com dues llums
bessones que volen,
a punt d’esclatar
en el seu petit univers.
Mentre una ensuma
a prop l’hora de l’alba
i deixa passar el temps
fins que trenqui el dia.
L’altre ens alerta
cap un altre drecera,
el camí que ens porta
cap un cor trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada