En aquests petit mòn
Que m`envolta ara.
Em tenim una finestra.
Quan m`apropo amb ella.
Veig lluny, el riu, els horts,
els cotxes i les persones.
El temps en aquest petit mòn.
En les afores de la habitaciò
passava molt depresa.
Aqui dins s`aturava.
Toc, toc, toc.
El bateig del seu cor.
Ho relantitzava tot.
fins i tot el bateig
del suero que estiva mirant.
El temps era lent
i a vegades tan desesperat.
Com un fil d`agulla.
Que passava sen se adonar-nos.
Entre la nostre vida
i la nostre a mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada