Quan el fred,
entra per una porta
i s’han surt en un
calfred
Em tremola tot el cos
per dins i per fora
sense aconseguir
aturar-lo.
Miro unes flames
lliures
que ballen la seva
dansa
amb una anarquia de
moviments.
Que per molt que
intento apropar-me
No aconsegueixo
endevinar
cap quin cantó s’adrecen.
Es el flama la que va
cap un sentit.
Es el fred el que
gira cap un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada