Cada
mati amb l'olor
del
meu cafè
m'acompanyava
aquell
petit ocellet.
Sobre la blanca barana
el
pardal em mirava
i
m'anava piulant
una
càlida cançó.
Però
avui el dia
a
despertat gris,
plou,
i el ocellet
no
m'ha vingut
com
sempre a piular.
Avui,
una veu trencadissa
acompanya
l'esmorzar.
Surt
de la vella radio
parlant
d'ocellets
que
viuen engabiats.
Escolto
la vella radio
i
com la fina pluja
es
fa persistent
mentre
el meu cos
s'embolcalla
de tristor.
I miro fora al balco
com sobre
la blanca barana
les gotes llagrimejam
i
un plor de llibertat
llisca
pels seus barrots.
Molt bona, actual, arriba fins al cor plena de sentiments grocs
ResponEliminaGràcies sant jordi parets pel teu comentari...plena de sentiments de tota mena...de grocs i d'humanitat.
ResponElimina