Així, es com
versa el poeta
el descans de
la ploma
sobre la
fulla escrita.
Assegut sobre
la riba
ple d'una
remor interior
que fa que un
riu lliure
versi dins la
seva
corrent
transparent.
El que fa un
instant
aquella veu
resseca
anava
esmunyint
en una peça
d'argila
que voltejava
entre les
mans humides.
Un poema
inacabat
que en forma
d'aigua
com un
mirall
anava
descrivint
el vol de la
papallona.
Que ara, com
un punt
distant de
color,
el temps
l'anava,
poc a poc,
esvaint
entre la
indiscreta
i florida
primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada