EL BANC

Des d'aquell camí obac,

el silenci de l'aire s'enclota

en mig de la drecera,

on sempre s'havies fer

amistats i companyia.

S'havies compartir l'ale calent

d'amagades complicitats,

de temps de converses,

pensaments i nostàlgics secrets.

Als teus peus els pèlags secs

brullaven els cors enamorats,

esculpint el seu bateg

sobre la teva pell perenne.

Ara, en aquell matí tranquil

i del tot ple isolat,

ni l'escorredissa guineu

t'ha vingut a visitar.

Però a tu, et dona igual,

perquè les petjades tendres

sempre hi son en aquell indret.

Et miren, s'aturen, seuen

i tu els pares l'oïda per escoltar.