ALTAFULLA

De matinada, la bromera del mar

ressona entre aquelles finestres

i dispersen els meus pensaments.

A la tarda, la sorra humida

deixa al darrera el meu camí

ensopegant amb una ampolla oblidada.

Desgorjo el seu contingut.

Un prim paper de lletres oxidades

que en el seu  interior íntim 

obre escrit “T'ESTIMO”.

Penso en el seu missatge

i en de la persona que l'escrit,

i com la casualitat a fet

que arribi a les meves mans.

A la nit, les aigües són planeres,

i la llum de la clara Lluna

acarona amb el seu reflexa

per fi, una mar plena d'idees.