Anhelo la foscor
del cap vespre.
El reflexa de la lluna
tallant les aigües del mar.
Anhelo el silenci dispers
de les seves ones
quan la seva bromera
acarona els meus peus.
Anhelo passejar entre la sorra
camí tou, feixuc i farragós
que obre drecera
sobre la línia de l’horitzó.
Anhelo escoltar la brisa
i sospirar aquest anhel
sobre la melindrosa cúpula
de l’estelat cel.
Anhelo aquell llumet
que com cuca de llum
il·lumina un altre nit
el fanal, que assenyala,
on estàs tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada