Com de freda
i rovellada
era aquella clara
i dolça aigua
que entre
les pedres sorollava
Corria entre
els trencalls
de nusos joves
i fines branques
i salts d’arrodonides
pedres
Baixava des
de les altes muntanyes
on la suor
de les blanques terres
les tenia ben
endins arrelades
Fins que al
final allà a les planes
com el bran
dels ramats desbocats
omplia de
verdor totes les valls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada