La mar d’aigua blava
era dòcil i
tranquil·la
quan arribava la
matinada
Buscava on caure
tendra
abans que s’enfonsés
mig perduda
entre la sorra encara
adormida
El Sol vermell rogent
gronxava
una feble i suau
música
que anava d’anada i
tornada
Tocant una ampolla
missatgera
que de ple s’escorava
en el fons de la
platja salada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada