Porto sobre les mans
la fràgil llum de l'espelma
encerclant els meus dits.
Ella m'escalfa
e il.lumina la nit
i la tristor de la meva anima.
Ressegueix un piadós camí,
un turbulent i prim camí,
el del seu ble.
Que es va consumint
como la seva efímera vida,
estovant el seu cos de cera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada