L’habitació encara
esta tancada
quan m’apropo en
silenci cap ella,
paro l’orella sobre
la vella porta
que el pas del temps
a esquerdada.
Hi descobreixo una efímera intimitat
que a través del
forat del pany
un raig de llum mig
estrany
fa tremolar un mon de
soledat.
Ara, tot tancat, de
dia i de nit
espera sola en lo
prohibit
que algú porti la
clau
i la pugui omplir de
nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada