Una immensa fredor
s’escampava per la
vinya
quan el Sol començava
a en teranyina el dia
omplint la terra, ja
gelada
d’una catifa de
blancor.
-“Arribat la meva
hora”-.
Deia molt orgullós
l’hivern majestuós.
Mentre, les seves
mans
s’estenien pels seus
dominis
des de el cel a sota
arrel.
Jo, amagat en la meva
escalfor
intentava que no em
trobes
darrera d’aquelles
verges
que al cep havien
pres.
Respirava el meu alè,
la meva pell
s’estirava encongida
i la suo m’invadia
pertot arreu.
Potser, m’havia
trobat l’amagatall.
No ho ser. Però, jo
tremolava de fred
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada