Diuen els Bons Homes
que anat cap a ponent
entre les grans
muntanyes
hi ha una terra que
mai
se’ns a d’oblidar.
Diuen que en aquesta
terra
hi ha un mar de grogs
i marrons
que amb el seu batec
omplen
de sospirs els
camperols
que han vist la
collita ferma.
Diuen que hi ha
catifes de fulles
que acaronen les
seves profundes arrels.
Arrels de conreu de
vinyataires
que ensumen la dolça
most
d`un terreny que
semblava erm .
Diuen que el paisatge
és agres
i les pendents
captivadores.
Que`ls ocells pengen
del cel
aprofitant la
vermelló
dels últims raigs del
dia.
Diuen tantes coses
d`aquesta terra
que sembla que hi
siguin mentides.
Però no et preocupis
que l`alba
quan despertin els
teu ulls
dels somnis més
profunds.
Els diuen els podràs
fer realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada