Encenalls de polsim
de
Lluna plena
que
arrenglerats
em
disposeu el pas.
Em
feu mil reverencies
i
em doneu plebania
quan
més a prop
del
vostre costat
hi
sóc.
El
vostre profund batec
encara
inunda la farga
que
a cop de martell
una
ma febril
us donava talla.
Recolzat-me
sobre
el vostre cos
us
deixo bufar
l'ale
de la flama
que
s'estronca
sobre
la ferrosa pell.
I
que em porta al final
a
l'eterna parada
acompanyat
del suspès
fum
de la cigarreta
per
disposar de temps
fins
que es faci l'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada