Ressonen a missa les
campanes
quan elles sacsegen els palmons
escampant amb la seva
força
la tan florida
primavera.
La plaça s’omple d’un
fangueig
d’amples trepitjades
nòmades
empremtes
entrecreuades
de falsa moral i fe
Toquen un altre
vegada altives
amb el seu fràgil
vaivé
que impulsades per
una corda tivada
estenent un flaire a Pasqua en l’ambient.
Des de lluny ens
arriba el seu so,
entre els camins i
corriols
fins les més altes
muntanyes
on en plena llibertat
floreix la isolada
farigola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada