Trencava el dia en
blau
mentre, un sospir aleatori
donava encara vida
aquell bosquet d'espigats arbres
El seu so les travessava vives
i despullava aquelles
branques
d’aquell el seu abric
natural
que s’anava esvaint.
Era una rumor en
caiguda lliure
que com propi fil
conductor
obria el vol d’
aquelles fulles
omplint el terra de
pluja seca.
Una pluja seca que no
mullava
que tenyia de grocs i
marrons
que acaronava el
bassals i les terres
i a un paisatge que
començava a somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada