dilluns, 1 d’abril del 2013

LLAGRIMES DE PLUJA

Una llàgrima perduda
a equivocat el seu camí.
S`endinsat en un altre lloc
fent drecera
en el meu finestral.

No sap, on esta.
Si es la seva llar.
Si es casa del veí
O, simplement la portat
el vent, fins allà.

Baixa lentament
per la plana del vidre.
On troba una altre de perduda.
No es amiga, ni coneguda.
Però es fusionant en una sola.

Totes juntes, agafades de la mà.
Portant un nou camí, sense destí.
D`aventura i desventura
Sense saber que fer i on anar.
En una direcció, la seva pròpia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada