Es un instant,
observar aquell paisatge
i admirar la terra
que un trepitja i té davant.
El moviment de les branques
que oscil·len al vent
com l’arbre bufa amb força.
Entre el forat de les fulles.
Un missatge xifrat.
Es un instant.
Com juga una nena
refugiada a l`ombra
i somriu al seu avi
que vigila el perill
El tic, tac del rellotge
que marca en el vol dels ocells
el pas d`un temps perdut
i d`un futur que mai tornarà.
Es un instant,
Tot allò que`ns queda gravat
i que s`amaga en el nostre interior
formant una part infinita
de la nostre memòria.
Es també tota una vida
quan la flama s`apaga
i les campanes toquen
el nostre compàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada