dissabte, 24 de maig del 2014

L'ESCOLLIT




Llibres, llibres i llibres
i de tants de llibres
al final et vaig agafar a tu.
De tapa tova, de tacte suau
de presència captivadora

Quan t’he obert.
He descobert un celler de lletres
un mon profund de records,
de sentiments i de vides paral·leles.

Una infinitat de paraules
i de frases senceres encadenades
que plenes d`una tinta escorredissa
m`han parlat molt de tu.

L’he llegit durant hores
resseguint en la meva imaginació
la ploma  que inspirava
els mes íntims pensaments teus.

Fins que al final després d’uns dies
de llegir-lo i no aclarit res mes
l`he deixat, on el deixaria qualsevol escriptor.
En un prestatge amagat....En aquell prestatge...
Que es fins ara..... el seu cor.








dissabte, 17 de maig del 2014

EL PI DE LES TRES BRANQUES



Era jo, el pi de les tres branques
com pocs els que hi ha,
que vaig tenir la malastrugança
i  dues me’n van deixar.

Va ser aquella matinada
que una gent mal fiada d’ una serrada
una branca me la van tallar.

Em tenien de tan mala bava
que me la van deixar ben allunyada
per que no la tornéssim a empeltar.

Encara i penso i no entenc el que,
ni el per que d’ aquesta feinada.
Doncs jo, simplement, feia ombra
en aquesta la meua terra arrelada.

Potser, els feia nosa
sense adonar-me’n la meua branca.
Potser, els feia nosa
sense adonar-me’n la meua identitat.








dilluns, 5 de maig del 2014

EL SILENCI


Escolteu!! Escolteu-lo!!
Quin silenci, el silenci.
Que en aquesta abadia
de pedres  mil·lenàries
esculpides en el temps,
ha sabut trobar cabuda
fins endinsar-se en la meva oïda.

Escolteu!!  Escolteu-lo!!
Quin silenci, el silenci.
I com de fort i profund
m’ ha arribat el seu so.
Que, fins i tot, una espelma
amb la seva flama esmolada,
ha estat incapaç de tallar-lo.

Escolteu!!  Escolteu-lo!!
Quin silenci, el silenci.
Mentre un raig de llum
il·lumina la Santa Verge
que en la seva solitud
d’aparença tranquil·la,
quan ens apropen
sembla, en la intimitat,
que, inclús, ens parla.


dijous, 1 de maig del 2014

EL RIU



La remor de les aigües
s’ emportava les paraules.

Mentre la branca
vaixell usurpador
 d’ aquelles aigües
salvatges i braves.

S’ emportava
cabal avall
els meus records
d’ infantesa.