LA FUGIDA

L`ocell.

Canta en la figuera

mentre la gàbia

Oberta és.

Canta lliure.

Sobre una  branca

la seva espessa

llibertat.

Quan l`amo sorprès.

El mira sense saber

per que ha escollit

anar-se`n sol.

Hi ha deixat la gàbia buida

el petit vol de l`ocellet.

Que ha vist clara la fugida

i s`ha anat sense més.

LA TROBADA

Alma en pena

tot sol rondava

en mig de la plaça.

Ben entretingut

la mirava beneït

com l`havia desaparegut.

Buscava i buscava

i ni tan sols s`ha donava

del que no trobava.

Desorientat entre la multitud

No trobava al perdut

Sense adonar-se del tot

Que el era el desaparegut

EL GAT

Miola el gat

sobre el terrat.

Miola desconsolat

a un amor desemparat.

Miola per les set

vides perdudes.

Cinc de nocturnes

i dues per descomptar.

Miola milers de gràcies

per aquell amor de veritat.

Que se li vulgui apropar

aquell felí enamoradís.

Miola mentre la gana li passeja

davant de la seva atenta mirada.

Un ratolí presa subtil

es convertirà en el sopar d`aquesta nit.