Sec
a la vora del riu
deixant-me
portar
pel
seu flaire humit.
Pel
record d'escoltar
sense
cap pressa,
la
fressa propera
de
les seves aigües.
Pel
feble brunzit
d'aquella
escuma
que
va pentinant
un
nou paisatge.
Pel
caminar pensatiu
que
esclata la solitud
amb
aquell fanalet
de
solitud interna.
Per
les paraules
que
a cau d'orella
va
mussitant
d'amagat
la natura.
Sec
a la vora del riu
per
acaronar un basal
de
corrent de solitud
de
dolça solitud.
