CAP D'ANY

La tardo s’havia endinsat

en l’hivern d’aquell any

mentre el vol d’una fulla

l’ultima d’aquell arbre.

Ens anunciava silenciosament

al ritme de les dotze campanades

que algú acaronava terra suaument

tornant on havien néixer el seus ancestres.

La gent que omplia el mig del carrer

escoltava el ressort del campanar.

La Lluna des de la seva cúpula

també les comptava encuriosida.

Aleshores, allà en plena nit

encara i era ella, la solitària fulla,

que en el més íntim anonimat

arribava rodolant desapercebuda.

LES ORENETES

Les animades orenetes

amb el seu vol esbojarrat

donaven pinzellades

a les línees de l’horitzó.

Per un cantó

amb el seu vol rasant

el blau cel

l’anaven enfosquint

Per l’altre, presses en un fil

les seves penjades

la foscor dels dies

els tornaven tornassol

LA NIT DE NADAL

                                              

                         A la nit de Nadal.

                   El tió has de picar  

             i amb força l’has d’estovar

            per que et doni un bon regal

LA FINESTRA NADALENCA

Era molt plena

de tires i serpentins

de boles i farbalans.

No pas era un vestit

sinó, més be un finestral.

La seva escalfor

a prop en va arribar

ensumant les seves paraules

assaborint els seus sons

tocant les seves olors

i tastant les seves carícies.

Tot era màgic en aquella nit

i de tant màgic que hi era

mai em podia imaginar

que inclòs el reflexa

d’un estel en aquell cristall

em podia anunciar el Nadal

PLUJA SECA

Trencava el dia en blau

mentre, un sospir aleatori

donava encara vida

aquell bosquet d'espigats arbres

El seu so  les travessava vives

i despullava aquelles  branques

d’aquell el seu abric natural

que s’anava esvaint.

Era una rumor en caiguda lliure

que com propi fil conductor

obria el vol d’ aquelles fulles

omplint el terra de pluja seca.

Una pluja seca que no mullava

que tenyia de grocs i marrons

que acaronava el bassals i les terres

i a un paisatge que començava a somiar.