Era molt plena
de tires i serpentins
de boles i farbalans.
No pas era un vestit
sinó, més be un
finestral.
La seva escalfor
a prop en va arribar
ensumant les seves paraules
assaborint els seus
sons
tocant les seves
olors
i tastant les seves carícies.
Tot era màgic en
aquella nit
i de tant màgic que
hi era
mai em podia imaginar
que inclòs el reflexa
d’un estel en aquell
cristall
em podia anunciar el
Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada