dimarts, 24 de juny del 2014

EN VEU ALTA


En tinc de veu forta,
de ben greu, de ben alta
i encara que hi sigui
a vegades discordant.

No en sap de fer mal
aquesta veu meva
que et xiuxiuejar a l’ oïda
i t’acarona de carícies
per tota arreu.

Es ella una veu senzilla,
una veu dolça,
que de paraules inunda
el mon, quan surt
pels meus llavis.

Una veu que sospira
quan esta a prop teu
i que es mante ferma
amb el seu criteri.

Una veu que reprèn el vol
quan el vent li dona empenta
i que s’ ajup en la seva cova
quan sap, malauradament,
que s’equivoca.  

dilluns, 16 de juny del 2014

EL CANT DE LA NATURA




Es el cant de la natura
aquell cant que en certesa
ens salta de branca en branca
i s’ empara entre les seves fulles.

Reproduint un xiulet 
que es fa sentir viu,
mentre una brisa suau
ens emporta fins aquest turo
en un balanceig efímer.

Observo amb els meus ulls,
com la pròpia meva mirada
s’ impregna endins
amb la línea de l’horitzó.

I es aquest so, cant de la natura,
tant de terra, com de mar
que aconsegueix que les  onades
plenes d’ escuma, arriben a ajuntar
als blaus amb els verds