En tinc de veu forta,
de ben greu, de ben
alta
i encara que hi sigui
a vegades discordant.
No en sap de fer mal
aquesta veu meva
que et xiuxiuejar a
l’ oïda
i t’acarona de
carícies
per tota arreu.
Es ella una veu
senzilla,
una veu dolça,
que de paraules
inunda
el mon, quan surt
pels meus llavis.
Una veu que sospira
quan esta a prop teu
i que es mante ferma
amb el seu criteri.
Una veu que reprèn el
vol
quan el vent li dona
empenta
i que s’ ajup en la
seva cova
quan sap,
malauradament,
que s’equivoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada