Es el cant de la
natura
aquell cant que en
certesa
ens salta de branca
en branca
i s’ empara entre les
seves fulles.
Reproduint un
xiulet
que es fa sentir viu,
mentre una brisa suau
ens emporta fins aquest
turo
en un balanceig
efímer.
Observo amb els meus
ulls,
com la pròpia meva
mirada
s’ impregna endins
amb la línea de
l’horitzó.
I es aquest so, cant
de la natura,
tant de terra, com de mar
que aconsegueix que
les onades
plenes d’ escuma,
arriben a ajuntar
als blaus amb els
verds
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada